Les aus rapinyaires
Les aus rapinyaires es caracteritzen pel seu bec ganxut i les urpes fortes i esmolades amb les que cacen les preses.
Les àguiles i els mussols són els més coneguts, però n’hi ha moltes més...gairebé 150 espècies de rapinyaires amb activitat nocturna i aproximadament 300 espècies diürnes.
Els rapinyaires nocturns estan preparats per volar i caçar en la penombra. Gràcies als seus grans ulls amb gran quantitat de cèl.lules sensibles a la llum, poden desplaçar-se pel bosc i els camps buscant petits mamífers. A més, l’oïda està molt desenvolupada per poder detectar amb precisió els sorolls més imperceptibles per l’oïda humana. Una vegada han detectat la presa, inicien el vol de cacera que,a diferència de les rapinyaires diürnes, és extremadament silenciós.
El Mussol Comú ( Athene noctua)
dóna nom a les rapinyaires nocturnes conegudes popularment com "els mussols". És una de les espècies més comunes a Catalunya.
És dels més petits, només pesa 150 g.
L’Òliba (Tyto alba) és coneguda per la seva presència als campanars dels pobles i a les masies. El seu crit esfereïdor ha provocat més d’un ensurt.
La cara en forma de cor, la diferencia d’altres nocturnes com el gamarús o el duc.
Quan es parla de rapinyaires diürns, incloem diferents grups d’aus: àguiles, falcons, voltors, milans, astors i esparvers,....
El cos de la diürna, no és tan rabassut com el de les nocturnes: el bec queda més al descobert, també les potes i la cara no és tan rodona i plana.
Tots ells tenen un sentit especialment desenvolupat per a la cacera: la vista. Així com de nit, és essencial escoltar,...de dia és molt important mirar.
La resolució de la imatge és millor que la nostra, i a més, poden enfocar de manera que detecten les preses en moviment a grans distàncies. En comparació amb la nostra visió, diríem que poden augmentar fins a 8 vegades més, seria el mateix efecte quan mirem a través dels prismàtics de 8 augments.
Anomenem en general, voltors, aquells que s’alimenten d’animals que ja troben morts, o sigui, que són necròfags. A la penínsul.la ibèrica podem observar 4 espècies, i la més abundant és el Voltor Comú (Gyps fulvus). De seguida crida l’atenció el coll llarg i desplomat. També el cap el té recobert només de plumó, perquè així és més pràctic i higiènic en el moment d’alimentar-se. Les mides d’aquesta espècie són espectaculars: entre 240-280 cm d’envergadura i un pes d’aproximadament 8 Kg.
El grup de les àguiles destaca sobretot perquè és ben coneguda la força de les seves urpes i la destresa que tenen per caçar.
L’Àguila de verreaux (Aquila verreauxii) és africana, i en el seu hàbitat natural és capaç de caçar un antílop d’aproximadament 16 o 20 Kg.
L’Àguila d’estepa (Aquila nipalensis)
és oriental, de la zona del Nepal. Tot planant i profitant els corrents tèrmics aconsegueix molta alçada. El vol planat suposa poc desgast energètic i per això poden fer llargues distàncies amb el mínim esforç. Plegant les ales, l’àguila comença el descens, que en algunes ocasions pot arribar a velocitats de 120Km/h.
Els aligots, també són de la família de les àguiles. Tenen l’aspecte d’àguiles petites, i en vol , sovint se’ls pot confondre amb aquestes.
La cella marcada sobre els ulls, els dóna una expressió de cara molt característica d’algunes aus rapinyaires...
Sovint, passen força hores posats en arbres o atalaies, observant els prats o el sotabosc, tot esperant trobar algun ratolí o conill despistat.
L’Aligot Comú (Buteo buteo) és una espècie autòctona, en canvi l’Aligot Cuaroja (Buteo jamaicensis) és nord-americà.
E
l grup dels falcons és força diferent al de les àguiles i voltors. Són de mida mitjana, tenen les ales corbes, i són especialistes en la captura de preses a l’aire. El seu hàbitat preferit és camp obert, on poden perseguir a les preses a grans velocitats. De fet, el més ràpid de tots és el Falcó Pelegrí, de qui s’explica que en picat, arribaria als 300 km/h! Un cos robust i aerodinàmic i el ràpid bategar d’ales fan possibles les persecucions aèries.
Però a diferència de les nocturnes, Els falcons són molt nerviosos. Per això, S’utilitza la caputxa, que permet mantenir els ulls tapats i així l’ocell està més tranquil.
Per conèixer l’estat de les poblacions actuals de les espècies autòctones, consultar la web:
http://www.sioc.cat/fitxa.php?sci=0&sp=FALPER